2 comentaris

1. Gero

   26 de maig 2013, 02:57 AM

   1

   Tots els esforços per recuperar uns anys imprescindibles d’una generació tan injustament oblidada seràn sempre benvinguts. No obstant pel que fa a la part formal del film, sembla que la directora s’ha oblidat d’una de les regles mes importants del muntatge: no caure en la reiteració amb l’objectiu de fer in historia més inteligible.

2. Luisfelini

   27 de maig 2013, 06:48 AM

   2

   Que sorpresa, encontrarme zapeando por la tele. La película ha ganado un montón. De texturas en collage. Sin progresión dramática pero dando datos hasta los títulos de crédito. Me gusta haber participado. Y un recuerdo a los que ya no están, que son el motor del flin. Muy bien Laia y compañia