Publicat dins: Articles - 13/06/2012
A principis del segle XX, la zona on ara hi ha la Floresta era el bosc de can Buscarons. Va ser a l’any 1918 que l’Ajuntament de Sant Cugat va concedir les primeres llicències per a la construcció de quatre cases. El 1921 rebria el nom oficial de la Floresta i, un any després, l’Ajuntament de Sant Cugat va afegir-hi el Pearson en memòria de Fred Stark Pearson, enginyer que traçà el ferrocarril d’ample europeu i projectà diverses àrees residencials seguint el tipus d’urbanització anglesa, vora els Ferrocarrils de Catalunya S.A., que van travessar la serra de Collserola el 1917. No va ser fins el 8 d’agost de 1925 quan es va inaugurar l’estació de la Floresta Pearson. Començà essent una ciutat jardí que gradualment s’ha anat convertint en un barri de primera residència.
Font: resum de Wikipedia
Festa inaugural del Casino de la Floresta, 1933
Celebració de la Festa Major, 1945
Des de finals dels 60 molts barcelonins van anar a viure a La Floresta a la recerca d’espai natural. A mitjans dels 70, s’havia convertit en pulmó vital de la ciutat i espai d’experimentació en tots els sentits.
L’Associació de Veïns que gestionava el Casal, un antic casino semi-abandonat, estava presidida per una junta d’època franquista. Quan els nous habitants van adherir-se a associació i van ser majoria, van exigir votacions democràtiques, desplaçant els antics membres de la junta. Una nova generació amb idees llibertàries s’introduïa en el moviment veïnal. La renovada associació va posar en pràctica la gestió del casal, la creació de la guarderia dels Àngels per infants, basada en principis anarquistes, una cooperativa de consum alimentari i la cooperativa de músics.
Sota la consigna LA FLORESTA ÉS UNA FESTA, el casal es va convertir en un dels motors de la vida llibertària. Situat a pocs minuts de l’estació del tren, era punt de trobada i albergava els locals d’assaig per a músics i tot tipus d’arts escèniques. El període d’activitat més intens, assemblees, actuacions, jam sesions, cine fòrums i festes va ser entre 1976 i 1978.
En aquesta entrada hem rescatat algunes velles fotos del “carnaval” de 1977.
Cartell del “Carnaval” al Casal de La Floresta, 1977
Anna Tomasi i Jhony Stil·les
Gagriel Ordeig i Toñín Urbieta
Helena Camara, Canti Casanovas i Gabriel Ordeig
Quoque & Anna Tomasi
Quoque Masabeu i Anna Tomasi
Trusca, Montse la Panameña,, Jaume Martin, Santi en primer pla i amic
Publica La Web Sense Nom per cortesia de Anna Tomasi i Canti Casanovas (drets de còpia, derechos de copia)
« Anterior: Nos va la marcha
» Següent: Alejandro Vallejo-Nágera a “El último hippie”, TVE, 1981
2 comentaris
plaerdemavida
19 de juny 2012, 11:16 AM
1El casino de la Floresta va ser una festa, amb molt bons moments i alegria.
Però com que anomeneu a Pearson, i ja que ens encolomen del seu nom per tot arreu, pots comptar amb les influències que tenia!. Apuntaré un parell de cosetes, extretes d’un llibre i d’un article respectivament.
1 – Pearson a Barcelona té dedicada una gran avinguda, i Montañès, que fou el qui veritablement féu la feina, és pràcticament un desconegut.
([…] Emili Montañès i Criquilión projectà l’embassament d’aigua per a crear energia hidroelèctrica i, juntament amb Fred S. Pearson, fundà l’empresa elèctrica Barcelona Traction, més endavant FECSA. Modernitzà [en Montañès] les línies secundàries de ferrocarrils i creà els actuals Ferrocarrils de la Generalitat (1912) […])
2 – (maig del 2012). Una vergonya. Han canviat la placa situada al passatge que uneix el carrer Cabanes amb la Plaça de les Tres Xemeneies al barri del Poble Sec.
Ahir: Passatge de la Canadenca. Empresa elèctrica que va donar nom a la vaga del 1919.
Avui: Passatge de la Canadenca. Empresa fundada per Fred Stark Pearson el 1911.
Amb això també vull fer notar el comportament indigne d’altres, alguns de ben contemporanis nostres. Així ens colen la seva versió dels fets i intenten borrar part de la memoria col·lectiva.
Canti
20 de juny 2012, 01:24 PM
2i jo que no havia caigut mai en que el Pearson de La Floresta era el mateix que el de l’avinguda de Barcelona…
Frederick Stark Pearson
Carles Emili Montañès i Criquilión
RSS dels comentaris a aquest article
Vols deixar un comentari?